Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 77 —

Llavors, ferida de pena,
renova, entre plors amarchs,
lo sant vot que feu sa mare
un jorn al peu dels altars,
que ja per ella en la terra
no hi ha amor, ni ha amistat,
sols hi ha dolor y tristesa,
sols hi ha plors, mes plors amarchs
que si be surten dels ulls,
de sòn cor sòn arrancats.
 Hermosa Clemencia Isaura,
pobre nina virginal,
ja lo mon no te per tú
mes que dolors y pesars,
y cuant la brisa lleugera
passe per las flors rasant,
sols un nom á tas orellas,
sols un nom murmurará.
 ¡Ay pobre Clemencia Isaura!
¡ay pobre cor destrossat!
¡malhaja la llansa cruel
que ha ferit á ton amant!
 Llavors Clemencia fugint
de aquest mon las vanitats,
guardant dintre de son cor
per son dolor un altar,
sa fortuna tota entera