Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


alegre, alegre viviu,
jo no vos deixaré may.
¿Perque encare ens afligiu,
donant pena á lo meu pit,
robantli tota alegría?
— L' anyorança, mon marit,
M' há causada malaltia.


 ____

 En el castell ey há dol
perque la senyora es morta,
y emb tan amarc desconsol
el conte no s' aconorta;
d' ella apartarse no vol
recordantse que l' y há dit:
— Adéu, adéu, esperança;
jo vos ne fás, mon marit,
un llegat de ma anyorança.


 ____

 Una fantasma se veu
des que morí la senyora
del fossá baix de la creu.
Es son espós que l' anyora,
no es fantasma, no eu cregueu: