Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


M' umple de goig sa vinguda
 M' umple de goig;
Postrer consol de las ánimas
 N' es gran consol,
Jó 'l só de una veu que ho deya
 Jó 'n sentí 'l só:
Desde llavors rés no temo,
 Desde llavors.
Sols un favor vos demano;
 Sols un favor.
Mare, no plorau si os deixo,
 No plorau, no.
Abans que tot som cristianas,
 Y abans que tot
Al que Dèu vol resignemnos;
 Pus Dèu ho vol.
Pensau que no mor un ánima
 Si en gracia mor,
Que á Dèu sòn vol la trasporta
 Cuant alsa 'l vol.
Pensau qu' essent flors de un dia
 Passam com flors,
Mes si l' olor al cel puja
 No 's pert l' olor.
Allí estaré jo esperantvos
 Hi estaré jó:
Ja hi vindreu vos algun dia