Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/116

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 116 —

La mar nos bressa dolsa y llaugera,
com tendres nins...
¡Vira á la platja que 'l moro espera,
y... ¡via adins!
¿Qué hi fa que 'ns donen totas sas galas
lo cel, la mar?...
¡Vingan tempestas, si ab las llurs alas
podem volar!
_____
Deixem las mares entre tristesas
y entre dolors,
que, cuant se parle de las proesas
dels vencedors,
contents y alegres los nostres pares,
los pobres vells,
dirán joyosos á nostras mares:
«Ell fou un d' ells.»
_____
Si entre los brassos de la victoria
la mort no vé,
y es per la patria, y es per la gloria,
lo qui la obté,
sabremla rébrer ab alegría,
com dols conort...
¡Qué ben vinguda la mort ne sia!
¡Salut, ó mort!