Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 118 —

tot saludant al barco que partia.
Jo la vegí partir la nau, portantne
de la guerra lo llamp dintre sòn seno
á comarcas estranyas,
com per lo espay lo núvol passejantne
ne va lo llamp del cel dins sas entranyas.

Ab mirada amorosa
al barco jo seguia
en sa marxa llaugera...
Com una onada de la mar bromosa
ja al lluny del lluny tant sols lo distingia.
En rápida carrera
perdut en l' horisont despareixia,
y encara jo 'l mirava,
y, del espay interrogant las bromas,
mes que ab la vista, ab l' ánima 'l buscava.
Barcelona llavors ab crits de mare
per cent bocas y cent á un temps cridava:
«¡Salut! salut al barco que se allunya!»
y 'l poeta deya: «O barco, Dèu te ampare,
que la honra portas tú de Catalunya!»