Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 133 —

Tú dels braus de eixa terra, de l' Assia un jorn senyora,
Farás tants almogavers com cors toque ton cor!

Y abandonant de l' Assia en una plana
Llurs cossos plens de pols, de sanch banyats,
En vers la platja volan africana
Las dos sombras que anyoran nous combats.

Ma patria en tant que sobre 'ls llors dormia
Que 'l mòn li oferí un jorn en rich tribut,
Segura que 'n la pau ser gran podia
Mentre un lleó li guarda son escut;

Al sentir d' eix lleó 'l rugit que aterra,
Vehent escarnit d' Espanya lo pendó,
Empunya airada 'l vell escut de guerra,
«Venjansa,» als sèus cridant ab veu de tró.

«Venjansa, que lo insult fet á Castèlla
Las barras del brau Jofre també ofent:
Pus es germá nostre pendó del d' ella,
Junts los pendons germans volen al vent.

«A la guerra, mos fills, á la venjansa!
Com se feren de l' Assia un jorn senyors