Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 137 —

Plena de la host que suspira
Per la batalla cruel.

Que busca ab ardent desitj,
Veurer, com de un bany galana,
Sortir la platja africana
Del extens horisó en mitj,
Que 'l sol tenyeix de or y grana.

Y si bé 'l fum que 'n extens
Plomall per lo ayre rodola,
Y de lo lleny los vayvens
Diuhen que pel mar immens
Aquell mes que corra vola,

Per ells qu' envejan lo vol
Ab que l' áliga orgullosa
Va á buscar los raigs del sol,
Sembla la nau peresosa
Mes que aucell, de un nin bressol.

Malhaja eixa brisa mansa
Y eixas onas falagueras
Que 'ls roban ¡ay! la esperansa
D' ensangrentar las primeras
Llurs dallas en la matansa.