Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 141 —

Com si d' encesa pólvora corressen flamaradas,
Del bull de la sanch senten los salts arrebatats.

Los que braus poch ha 's creian héroes se senten ara,
Y es que el cor de Prim bátrer sent cada hu en son pit.
Lleons ara se senten los que poch ha eran homes,
Y es que 'ls ha fet lleons de aquell lleó 'l rugit.

Almogavers creyentse, com crit de guerra aixecan
Llur crit de via ferro, y senten llur valor;
Y es que sens' ells saberho entre élls volan las sombras
De un antich almogaver y de Roger de Flor.

Cuánt llargas son las horas als qui la sèt abrusa
Y encara lluny d' ells miran lo cristallí torrent!
Cuánt llargas son las horas pels qui combats anyoran,
Y dels combats los sembla que tarda lo moment!

Mès ja en l' horisó brilla lo sol que pera Espanya
Los llors de cent victorias altíu reverdirá:
Ja los clarins recordan als héroes de Castèlla
Que de venjansa la hora es arrivada ja.

Com si anás á una festa, alegre 'l soldat marxa,
Y en la primera fila de Catalunya 'ls fills
Van los primers á rebrer de sanch l' honrós bautisme;
Van á estrenar llurs armas hont mes son los perills.