Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 26 —

lo golf de México y las serras de Arane, y tornarian llavors á donar lleys los Espanyols y á fer Papas y á compondrer comedias, y hi hauria qui se tingués per ben ditxós de traduhir á sa llengua nostras obras. Mentrestant, renunciem á crear, y despullémnos de nostras glorias literarias com de nostra preponderancia política y militar nos ha despullat la succesió dels temps.»

¿Qué hauria dit lo bon Fígaro si hagués estat aqui present ara fa un any, al véurer restaurarse los antichs Jochs Florals de Barcelona ab la fé y viva esperansa que avuy los fa revíurer, y nos deixa esperar que se renovarán ab igual entusiasme y cada volta ab mes brillants resultats? ¿Qué pensau fer, bona gent (nos diria ab aquella sa rialla tan amarga y desesperada), qué pensau fer al aixecar un mort que no se mira en vostres ulls, ni sent lo calor de vostre alé, ni si pogués escoltarlas, entendria tal volta vostras paraulas degeneradas? Deixeu estar los morts ben tranquils en llur fossa y no somieu en ressuscitar la literatura provensal, mentres no reviscan aquells caballers y adalits, que passejaren las barras per tot lo mòn y las feren senyoras del Mediterráneo.

Y á bona fé, Senyors, que qui tal nos hagués dit hauria pogut refredar algun tant nostre entusiasme, ja que no apagar del tot los fochs qu' en nostres pits havia encés lo amor á las lletras catalanas.

Mes ¡cuant cert es que la perseverancia tot ho pòt, y que la fé, com ensenyan las santas Escripturas, fins transporta las montanyas! Hi hagué jochs florals, senyors, mentres viviam tant sols de recorts y tradicions: y tant tost nos haviam reunit pera donar aliment á nostras lletras ab las glorias dels passats, ja qu' en lo present no nos era