Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 29 —

Canteu sens por, trovadors provensals, canteu en catalá, com canta en Aribau cuant se recorda de que es poeta, y ab tot axó no deixa de esser qui es, ni de coneixer y estimar la llengua de Castella, á la cual y baix la protecció de Isabel II, ha dedicat un monument de eterna gloria [1]. Canteu en catalá, y animeuvos del esperit de nostres pares com ho haveu fet fins ara, y no contentantvos parlant, sino pensant y sentint en catalá, com en catalá sentian y pensavan los jamay ben plorats Piferrer y Carbó, mentres manejavan com mestres la llengua dels Cervantes y Granadas.

Axi serém com havem de esser y com som fins ara los fills de Castella y los fills de Catalunya, en la guerra soldats de unas mateixas filas, animats en las lletras de una mateixa inspiració y volent fer comunas totas nostras glorias. Serém, Senyors, com las fullas del hermós clavell, blancas las unas, las altras encarnadas. Mès deixan per axó d' esser germanas? No: ans be se sostenen mutuament, y totas juntas forman aquell tot, la flor que sense llur varietat de colors y los matisos que la purpuran, deixaria de ser lo que es, la enveja de sas vehinas y reyna soberana del jardí.

  1. La «Biblioteca de Autores españoles» que ab aplauso general se publica y fou fundada per nostre compatrici D. Bonaventura Cárlos Aribau.