Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 34 —

Accents de alguns escarnits, olvidats de molts, y proscrits pera tots en ocasions oficials y solemnes, jo vos saludo desde lo mes íntim de l'ánima. Cors purs y tendres, á qui no ha contaminat encara o desdenyós indiferentisme del seggle actual, y vosaltres, esperits rectes é il-lustrats, bons ciutadans, bons repúblichs, y homes en tot temps útils á la patria, á vosaltres se dirigeixen, ab vosaltres parlan aqueixas veus que diriam se aixecan vergonyosament de llur relegat sepulcre, si no estiguesen sempre presents, sempre vivas y animadas en lo sacrari dels vostres cors bondadosos. En ells tè sas arrels la llengua dels nostres comptes reys, dels nostres códichs, de las nostras crónicas, dels nostres pares y dels nostres amors. Jo, donchs, vos invito á desarrelarla. Baix de aquesta terra que trepitjem dormen lo somni dels bons los qui dels infiels la deslliuraren, y no hi ha un sol palm del nostre car territori que no haja estat regat mil vegadas ab la noble sanch dels nostres il-lustres progenitors. Jo vos invito á desarrelarla aquesta llengua, bastarda y tot com es ara, pera que 'm digau si tendriau cor de renegar de lo que tant per altre part vos enorgulleix. No, no, sobre lo sepulcre dels nostres guerrers y dels nostres poetas sols se pot parlar la llengua del país que se honra de contarlos entre sos millors timbres de gloria.

Un dia vingué en que los llauts dels nostres inspirats trobadors portaren llurs cants de guerra y de amor, com aura embalsamada de olorosos perfums, á las ciutats y á las vilas, als pobles y als llochs, y desde lo pagés de remensa al encastellat senyor feudal, se obriren á llur pas, y á lo encantament de llurs armonías, las portas de canyas y las dels mes brillants y aristocrátichs palaus. Era la fres-