Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡Ay de qui 's mor de anyoransa!—
Era nit, nit de feresa,
en que 'l vent de las montanyas,
espantant als aucellets,
als aucellets que s'amagan,
bramant baixava, y las flors,
las floretas desfullava,
arrencant feréstechs sons,
sons de mort á las campanas.
Un corb tal volta escapat,
fart de carn, de la batalla,
de la torre del homatje
al cim del marlet s'agafa,
esclata un xiscle, y los cels,
responent á s'amenassa,
retronan per tots cantons
y lo llamp la terra ratlla.
—¡Ay de qui se'n va y no torna!
¡Ay de qui 's mor de anyoransa!—
Cuatre almugavers forsuts
que venen de la crosada,
en aquell tan grèu instant
pel pont del castell entravan;
tres patjes al devant venen
per ferloshi lluminaria:
en llurs espatllas portant
mal guarnit un llit de llansas,