Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 jardins sas petjadas,
sa nit es de estrellas, de flors sòn matí.

 Ella es la que dòna
 perfums á las flors,
 ella la qu' ensenya
 cants al rossinyol;
porta las ditxas á las cabanyas,
la neu escombra de las montanyas.
 N' es la primavera
 cullita de flors,
 com ne son las ninas
 cullita de amors.

TORNADA.

 Ab las brisas verges de la matinada
despertáu, ninetas, deixáu vostres llits:
los rossinyols cantan himnes á l'albada
gronxantse'n las brancas dels arbres florits.

ENDRESSA.

Si jo fos una oreneta, sempre al despuntar lo dia,
 si jo fos una oreneta,
 y alas tingués per volar,
sobre lo tèu cor, nineta, sobre lo tèu cor, ma aymía,