Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 72 —

Y al crit de llibertat, de sas cadenas
Al vell mòn assombrat los claus reblava;
Cuant, áliga altanera,
Volant sobre la valla,
La feu aletejar dalt sa bandera,
Sembrantlo de un diluvi de metralla;
Y estrenyent al vensut dintre sa garra
Lo manto dels sèus reys furiós desgarra.
Iberia sòls no 's cansa
Seguidament cridantlo á las arenas.
Atleta que respira
No mes de independencia, á qui las penas
Son feixos de ensenalls que alsan la flama
Del pátrio amor, corrent pel circo, brama
Desafiant al Colós fill de la gloria.
Veniu, y la venjansa
Al recordar ab sons ronchs per la ira,
Despertaré dels héroes la memoria.
La forsa que te inspira,
Veu de las tempestats, dona á ma lira.
 
Miraulas, allá van, las áligas altivas!.....
Las du la tempestat , sa trompa n' es lo tró;
Dels bechs la sanch regala, la sanch de las captivas!...
Sas urpas, de carn plenas, fressejan la del lleó.

La tempestat las porta batent sas negras alas,