Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si no li arriban per Rosas
las naus que espera ab refresch,
á Fransa haurá de tornársen,
y si fa aixó, pobre d'èll!
Tal dupte es lo que desvetlla
al rey En Pere , que incert,
mentres sas tropas descansan,
busca consol y no 'l veu.
—Ay, que l'alba ja s' acosta !
ay, que ja's remou la gent !
Si lo meu poble 's desperta,
en sa furia, ¿quí 'l deté?—
No porta á la ma la espasa,
sí una arma que no es de rey,
que escona muntera empunya,
y com un soldat va á peu.
Tres senyals de corn marí
espera per fer sòn fet:
lo primer vol dir que Lauria
ha vensut l' estol francés ;
lo segon que l'almirant
ve prop del rey ab sa gent ;
lo tercer que ja 'l divisa…
quant lo Rey sentí 'l tercer,
desfet en goig de venjansa,
així parlá als soldats sèus :