Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/129

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Toler á lo rey En Jacme
Sa corona ab lo sèu cap.

En Jacme, rey de Maylorcha, [1]
De la sort desamparat,
Vol cobrar açi son sceptre
O la mort y vol trobar.

Per ço's tan cruel la bataya
Qu' abdues hosts s'han donat;
Per ço 'n l' un aytanta es l' ira
E 'n l' altre el coratge aytal.

Per ço la regina plora
Entristada et angoixant;
Son amor é son realme
En aquest jorn tot y vá.

Lá pres l' infanta sospira [2],
Sospira l' infanta lá,

  1. La historia de aquest rey desventurat es trista y plena de calamitats. Fó fill del infant En Ferrando de Mallorca y de Elisabeth princesa de la Morea. Succehí á son oncle En Sanxo que no tingué fills llegítims. Sobre son naixement y la sua infancia, ne parlan llargament los cronistas, ab especialitat en Ramon Muntaner; y de sos fets en tracta en sa Crónica, encara que molt parcialment, son enimich dit rey En Pere, que lo vá destronar en lo any 1343, perseguí de mort á los que li foren faels, y finalment lo vensé en la batalla de que se tracta en lo present romans succehida el dia 25 octubre de 1349.
  2. Fó filla del dit rey En Jaume y de la dona Constansa de Aragó germana de En Pere IV, y fó muller del Marqués de Montfensat, y quedá heretera de la corona de Mallorca, per mort de son germá l'infant En Jaume. Hagué nom Elisabeth.