Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

A los peus de la regina
Quant arriba cau al punt;
Si la mort son cor no aporta
Dolor greu l' ha combatut.

— Ah! bon Carles de Grimalt! [1]
Valam Deus! é 't vale á tú!
Ab esglay dix la regina,
¿Qu' ha en lo camp esdevengut?

—¿No ho vullatz saber , madona,
Ço que viu , creser no puch!
Corretz tost vers las galeas
E Deus del cel eus ajut!

— E mon marit...? E mon frare...? [2]
Mals barons qui 'l lassen huy!
—Mala punta de sageta
Que 'm toca el cor é no 'm muyr.

—Corretz aydar á los vostres,
Car qu' havetz pahor em cuyd.

  1. Fó senyor de Monech, y prengué part en la espedició d'En Jaume III de Mallorca. — «E Carles de Grimalt, senyor de Monech, vé ab ell é hali dat lo loch de Soller ab la vall «á sí é als seus; é ha dat á Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; é ha dat á Aytó de Grimalt «Bunyola, é ha 'l fet Comte , é á molts d'altres qui venen ab ell ha partida tota la illa.»
    —Gilabert de Senteyles.
  2. Aludeix la reina á lo germá bastart d'En Jaume III son marit, qui era conegut per lo nom d' En Pagá de Mallorca. Morí en la batalla de que es tracta.