Aquesta pàgina ha estat revisada.
Entra cortés en la tenda
E'nclina son cap un poch,
Denant abdues las damas
E 'l guerrer estés qui 'a mor.
—Deus eus vala, la regina!
Deus, regina, vos conort!
Vullaiz, vullaix vos sotsmetre
A lo qui á Deus se deu sols.
— Venitz tapada la cara
Car vostra viltat eus tot
L' ardiment de la noblesa...
Leixaizme esta fel que plor.
— Vull membrarme que soiz fembre
E qu' eus es trista la sort;
Per ço de lo vostre blasme
Ne de vostre enuig m' en dolch.
—Dret es qu' el blasme no fera
Al qui per nient s' escomou,
E que vullatz scarnirme
Quant no sentitz lo remort.
—Lo vostre bé aci m' endreça,
Per ço al blasme no 'y responch.
