Aquesta pàgina ha estat revisada.
Et á sas tristas paraulas
En Senteyles doná fi.
— ¿Que sdevé ? — lo cavayler
Li respos enfaylonit.
—La regina que tinch presa
Quer la vullaiz exausir.
Et ho quer ab tanta pena
E há lo cor tant esmarrit,
Que volenter lo missatge
Me son fayt dels seus sospirs.
—¿Que vol de mí la regina?
Cruel jo son ¿que 'm quer á mí?
Cors qui combat en lo jorn
Li tany en la nit dormir.
—Fembra es, senyor, é regina
E y ha perdut son marit.—
En Senteyles no respos
E stech long temps enaxí.
Quant hac asmat, dix: — Manatzla!—
E partech lo jove ardit
Ab la lugor de los lamps
Qui fehian jorn de la nit.
