Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/146

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Conorlatz un pauch mon cor,
Car no pot pus sofferir.

No será tan cruel En Pere
Que de caritat eus priv' ;
Ni trencará 'l sagrament
La pietat qu' hajatz de mí.

—Regina, trista regina,
Vostre servent son homil;
Mas volgués Deus me confondre;
Volgués Deus, no 'us hagués vist.

Es ço qu' em queritz, madona,
Mort per vos, infern per mí;
Anatz, é ploratz, regina,
E vullatzme sol jaquir.

—La venjança eus tanca el cor,
Car envers vos hay fallit;
Qu'eratz cavayler cuydava...
—Volgués Deus posqués morir.

¿Ont tenitz lo coltell vostre?
Nafratzme de mort açí!
—Mon marit veser lexatzme...!
—Puis ho voletz vos, venitz!—