Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/148

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ela sus lo cors glaçada,
Et eyl... ¿qui ho poría dir?

Lonch temps aprés En Rambau
Entra en la tenda é li diu:
—L' alba 's leva, mossenyer!—
E sglayat eyl resposlí:

— Guardaiz!... guardaiz!... si no 's morta
Enmenatzla tots d' açi,
Envers Beylver, ab custodia
E ab los presoners que tinch.

Metetz l' Infant en cadena
Per ço no 'us pusca fugir;
E puis mal ja no 'us pot far,
A l' esgleya est cors jaquitz.—

E dementre se 'n menaven
A la madona gentil,
Dehia planyent en Senteyles,
Retenint sos trists sospirs.

—Ço que jo sent dins mon cor
Dol é infern será per mí;
Mas no 'm diretz rey En Pere
Que leyal no 'us ay servit.—