Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/153

un misteri d' amor es sa existencia,
y esperit sant y pensament de Dèu.
 Inclínat á sos peus, débil criatura,
doblega fins á terra lo teu cap,
qu' existeix aquest signe de mort dura
perque s' borre l' orígen del pecat.
 ¡Oh creu! oh sant misteri! Jo t' adoro,
y t' miro y veig ab lo éxtasis del cor,
per tú la gracia del Senyor imploro,
sant árbre empurpurat, símbol d' amor!
 Tu parlas á mon cor que s' desespera,
que plora sanch nudrintse sols de fel,
y «plora, m' dius, sufreix, prega y espera;
lo sufriment es lo camí del cel!»
 ¡Fugiu homens ingrats, pompas paganas!…
¿Que podeu impotents devant la creu?
¡Apartáus á mon pas, glorias mundanas,
que víurer vull en lo esperit de Dèu!
 Jo m' acullo á ta sombra, creu divina,
objecte desitjat de mon amor;
tú un lliri m' donarás per cada espina
que trepitje en la via del dolor.
 Imatge palpitant de fortalesa,
marca ab sello de gloria lo meu front,
vina á mí, sol d'amor y de grandesa!
fuig de mí, gloria vana de aquest mon!