Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡O campana de l'hermita,
la que cada tarde cantas,
la que cada tarde elevas
dolsos himnes d'alabansa,
recullne donchs mos suspirs,
recullne donchs mas plegarias,
y en lo plech de un hermós núvol
juntantne totas mas llágrimas,
ofereixlas per tribut
á la Vérge soberana,
que la Vérge n'es propicia
á la veu de la campana
que, sempre, cuant naix lo dia,
ó cuant lo dia s'acaba,
¡Ave, Maria! li diu,
¡Ave, Maria! li canta.