Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/176

Vos , font de amor , á plantas y á criaturas
lo amor per lley eterna habeu dictat.
Es una planta morta , es flor marcida
qui no té cor y qui no sap amar:
los sers se buscan per unir sa vida;
la font busca lo riu , lo riu la mar;
buscant lo amor del sol , ne creix lo pi;
per confóndres se buscan amorosas
las ánimas pel mon , y ja confosas ,
buscan á Vos , á Vos , lo amor sens fi.
¿Com donchs ne puch jo víurer ¡desditxat!
si m' medicina una contraria sort?
Tinch la llansa clavada en mòn costat ,
y essent jo viu , vos dich que ja só mort.
Senyor , Senyor , de cel y terra rey,
á qui , genolls flectats , tots acudim ,
si es vostra lley lo amor ¿quin es mòn crim ?
si mòn crim es lo amor , ¿quina es la lley ?
Jo vegi un dia una coloma blanca
als raigs darrers de un moribundo sol ,
que s' gronxaba amorosa en una branca
lluintne lo vellut del plomissol.
Y la vegí saltar esporuguida ,
y á tot volar per los espays fugir,
á temps que un esperver on sa fugida
la coloma s' llansaba á perseguir.