discordancia ab lo esperit del temps, fou lo produyt espontáneo de una venturosa inspiració; lo resultat natural, casi necessari, de la existencia del geni poétich, que jamay se ha extingit completament en aqueix pais, del qual tant richs son en poesía sos anals, los mars que lo banyan, las montanyas que lo defensan, los camps que lo matisan, y fins las costums dels qui lo habitan: fou lo resultat natural d' eix renaixement literari, que saludat vint anys atrás per una sola veu, conta avuy ab una numerosa pléyade de poetas que li donan gloria; ab un bon número de plomas, y no totas catalanas, que lo celebran com un fet del qual ne han de raporlar no escás profit las bonas lletras.
De enhorabona estigué nostra poesía lo jorn en que per primera volta vingué á eix histórích saló, hont cada recort que en ell viu pot umplir de cants sa urna, á ser reyna d'eixos torneigs literaris pera repartir gloriosas coronas als qui en ells vencian. De enhorabona estigué nostra llengua, quant tant temps després de no ressonar debaix d' estas arcadas , senti ab sorpresa que se parlava aquí aquell seu idioma ab que tan grans cosas se discutiren , ab que tans alts fets se concertaren. De enhorabona en fi estigué Catalunya quant vegé que sos fills se esforsavan en conservar lo que mes estima, los recorts de sa historia, la arpa de sos trovadors, lo llenguatge de sos monarcas.
Donchs be: de enhorabona tornan á estar avuy nostra poesía, nostra llengua y nostra patria, pus al celebrarse lo tercer aniversari del restabliment dels Jochs Florals vehuen mes alegría en tots los fronts, mes entusiasme en tots los cors y en tots los esperits mes esperansas. Veuhen que en lo palench hy ha mes animació; que
