lo cor del Consistori pera satisfer lo molt que dèu, y lo molt mès que encara espera déurer, desde la primera autoritat que lo patrocina, fins á la última hermosura que l'adorna.
Sí; pera tots indistinctament, literats y no literats, poetas y prosistas, catalans y no catalans, presents y ausents, pera tots cuants mès ó menos directament se interessan per la prosperitat y lluiment de nostres jochs, pera tots, repetesch, guarda en sòn cor lo Consistori una flor que may mor, ni may enganya, perque es tota catalana. ¿Sabeu quina es? La Sempreviva, la Sempreviva perdurable que, entre mil y mil perfums de regoneixensa, vos porta escrit ab lletras d'or en sa corola: que mentres dure nostra llengua, no se acabarán nostras glorias, perque la vida de la llengua es la vida de la patria, y la vida de la patria es la llengua de la fama.
Barcelona, 5 de maig de 1861.
