En venjansa de la mort de son pare, lo jove Armengol, VII compte de Urgell, jurá perseguir sens pau ni treva als sarrahíns , als qui prengué lo castell de Gerp, la ciutat de Balaguer, los pobles de Sanahuja, Linyola y Guisona y totas las fortalesas riberencas del Sió y del Segre. Fou aquest lo Armengol á qui la historia anomená lo de Gerp.
Manco lo trovador que figura en lo tercer romanso, son rigorosament histórichs los demés personatges de aquesta llegenda, á la cual lo autor ha donat las formas narratívas recomenadas per lo sabi consistori.
La descripció de la nit y del matí de San Joan está acomodada á las costums del sigle XI , segons se troban descritas en obras de reconegut mérit. Los detalls de localitat son exactes, perquè lo autor ha escrit la llegenda en los llochs mateixos ahont fa passar la escena.
Lo autor no ha reparat en usar las paraulas prole, siesta, disparar, acer, evocar, palpitar y algunas altres que semblan castellanas, perquè las ha trovat en los antichs diccionaris de Cavalleria, Belvitjes y Juglà.
Tampoch ha tingut reparo en usar las de arborar, bavolet, embrumir, bandejar, taquir, bucina y altres que semblan anticuadas, ó no apar que semblen catalanas, perquè son totas de us comú en las terras de Urgell y de Cerdanya.
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/71
Aquesta pàgina ha estat revisada.
