Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/86

 -¡Y per quí són eixas flors?
 ¿per qui són eixas garnaldas,
 donzelletas de Piltzan,
 las del faldellí de grana?
 Són pels vostres aymadors,
 los que emburbullan la plassa?
 -No són, no, pels aymaidors
 cautius de nostras miradas,
 que ne són pel San Joanet
 de las moltolines blancas,
 lo qui tenim en la iglesia
 dins la capella reixada,
 un cingul d'or en lo front,
 en la ma una creu de plata,
 y un petit anyel blanquí
 arrupidet á sas plantas.
 En lo mati de San Joan
 per éll ne són las garnaldas,
 sols per éll ne són las flors,
 y per éll són las ramadas.
 —En lo matí de San Joan.
 tot es bulla y algatzara.
 Dèu vos dó un bou jorn, donzellas,
 las del faldellí de grana,
 menos grana que las rosas
 que ensizan en vostras galtas.