Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sò los companys de la serra,
sò los valents montanyesos,
ab llur bucina de guerra,
ab pells de feras vestits.
Llurs mans empunyan, segura,
la destral que Ils' róures talla,
no portan més armadura
que la nuesa de llurs pits.
Sòn los montanyesos. Lo cel es sa tenda,
sòn alé de vida la pols dels combats;
lo jorn de batalla n'es sòn jorn de festa,
y sòn crit de gaerra n'es «¡A carn! à carn!»
(CANTANT).
¡Oh malhaja lo rey moro,
lo rey moro d'Aragó!
Ja n'es devant de Barbastro,
ja'n té juntada sa host,
per socórrer als muslims
que en la ciutat s'han fét forts.
Crida al alkaid de Gerp,[1]
que ne mana un escuadró.
«D'eixa taifa de cristians
ne vull lo cap d'un senyor,
- ↑ Alkaid: gobernador de la ciutat ó fort de la frontera.
