Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1862.djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


— 67 — de veurer à mog vassalls castigats ab eix flagi^t? — No 'us desoonortau , lo compto , ans buscau al mal remey, li respon lo de Manresa. — Ay Oilva! si no sé, no se ahont he de buscarlo en tant apurat succés. Si no acut lo rey dels francfas — ^No fíau en lo estranger, que r socés que ve de fóra costa molt car al que V reb ; y un poble brau com lo vostre ja s' bastarà à. si mateix. — He perdut en lo combat la flor de mos cavallers — Tocau est sol ab lo ceptre , y veureu com surjen d'elK Si en lo cor es la noblesa , tothom aqui es cavaller. — Com me oonfortas , Oliva ! Oliva , tu ets mon estel en tempestat tant desfeta. .... Jo seguiré ton consell . Ohiu , ohiu lo pregó que féreu als vassalls meus : Desde Fs pichs del Montserrat als turons del Pirineu deixen tots las treballadasl Empunye tothom V acer! Los terratinens que acuden ab espasa y ab arnés, acompanyats de maynada ; nobles seran per est fet. — Visca r compte , crida Oliva , que aixis honra V poble sèu ! Visca! los altres responen, Visca! Visca V compte rey! III. ' Plora la ciutat comptal , plora Uàgrimàs amargas , com órfana sens conort , com viudeta desolada. Derrocats son los seus murs ,