Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Vola que volarás, quant va esser molt lluny, lluny, que ja no's veya terra, en mitx del mar ovirá una illa y en l'illa una montanya y en la montanya un castell y en lo castell una torra y en la torra un finestral y en lo finestral una nina que guaytava d' ahónt lo sol sortiria, ja que l' albor s' atansava. Y ell deturá son vol y posás demunt la barbacana.
 Y la nina quant lo vegé, diu:—¡Ay pare, lo mèu pare, quín tant plahent aucell que sò vista! Volgaulo me'l agafar, pera que jugue ab ell!
 Y als crits de la nina sortí un gegant. Y 'l gegant amanyagava l' áliga. Y l' áliga pensá:—Vet' aquí, porias lexarle agafar... ¡tant de temps que no has menjat! Si'm fan la vida dolenta, dich:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga! y 'ls passaré per entremitx dels dits de les mans que nose n' adonaran, y me n' aniré.
 Axó dit, se lexá agafar pe'l gegant. Ficárenlo dins una gavia molt gran y portárenli carn crua á menjar. Mès ell, no 's lexá enganyar ab tan poca cosa, y estranyat de que en un tan gran y tan bell castell sols visquessen un gegant y una nina tan petita que no semblava de nissaga de gegants, pensá:—Tú ets de véurer qué fan aquí sols aquest gegant y aquesta nina.
 Veus' aquí que quant vingué la nit, tot fent com si dormia ab lo cap sota l' ala, per entremitx de les plomes veu que 'l gegant pujant los esglahons de replá á replá, se 'n va dalt á sa cambra, y que la nina se'n anava á la sèua que n' era á peu pla. Y ell que diu:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga! Passa per una escletxa de la gavia, passa per sota la porta de la cambra de la nina.—¡Válguem Dèu, jo fos home! y fèu soroll.
 La nina:—¡Ay pare, pare, pare, que dins ma cambra hi ha un home!
 Y l'home:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga! Passa per sota la porta, passa per l' escletxa de la gavia y—Válguem Dèu, jo fos áliga. Torna á posarse tot fent com si dormia ab lo cap sota l'ala.
 Lo gegant devalla 'ls esglahons de replá á replá, cerca, roda dins la cambra, mira la gavia y veu l'aucell dormint ab lo cap sota l'ala. Diu:—Dorm, dorm, filleta, dorm, que en tot lo castell no hi ha mes que nosaltres y l' aucell es dins sa gavia. Tornássen lo gegant á sa cambra, tot remolejant, y l'aucell altra volta:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga! Passa per una escletxa de la gavia, passa per sota la