Número 2.
DISCURS DEL M. I. S. PRESIDENT,
DON JOAN CORTADA.
_____________
Quan me contemplo posat davant de aquest triat aplech de personas distingidas y considero la noblesa del lloch ahont nos trobam, exactament lo mateix que per espay de tants anys escoltá las robustas veus dels que sostenian las antigas llibertats catalanas, exemple y norma de altras que se nos venen per originals , me sento tot aturdit, y no sabria esplicarme á mí mateix la possibilitat de semblant esdeveniment sino fèntme cárrech de que la benvolensa de mos companys y una complacent atenció concedida á la edat han volgut pujarme tant amunt. Catalá de naixensa y de cor, com ho saben prou bè tots los qui 'm coneixen, me trobo molt á mon plaher davall lo laborat sostre de aquest histórich saló en lo qual tantas mils vegadas se ha perorat defensant los fors y la independencia de nostra patria, y ara se' hi lluyta pera mantenir lo famós bon nom de la antiga y enérgica llengua catalana. A las lluytas políticas han succehit las lletradas, als crits de guerra lo dòls cant dels trobadors, á las interjeccions de ira las suavitats de la poesía ; mès en lo fondo de unas y altras sempre se hi descubreix lo amor á la patria, sempre lo entusiasme, sempre lo ardor per mantenir ben altas las glorias catalanas.
