dolent, quant no véu devant sos ulls mes que 'l profit que ambiciona!
Lo pesar, donchs, que amargava la felicitat del Cap de estopa per lo comportament de son germá no tardá en desaparéixer, y fins se cambiá en major alegria per lo que anava observant á poch de haver nascut son desitjat y hermós fill, idolatrat objecte del pare y de la bella Mahalta, com y també de tots los naturals fiels del comiat de Barcelona. Lo comte Berenguer, lluny de ser l' aspre y queixós germá, era llavors lo company constant dels felissos esposos, y á ells procurava compláurer continuament, y en sos brassos mes de una volta se veya alsat l' infantó comtal en mitj de festas y caricias, y quant se feyan pressagis de goig y de ventura pera 'l tendre successor, no era may son oncle Berenguer qui mes enderrera 's quedava, y tal era la manifestació de alegria del traydor en favor del content pare y espós, que així aquest com la esposa y molts dels amichs que assistian á la comtal cambra quedavan enganyats, mes que admirats, tant mes quant fins veyan que Berenguer sols se desvetllava pera tenir content á son germá en tota classe de obsequis. Entre 'ls amichs, no obstant, dos n' hi havia, antichs en la confiansa de la casa comtal, y constants testimonis de tot quant en ella havia succehit desde 'l temps de Berenguer lo vell, los quals, devant la repentina mudansa del ans aspre germá y de sa innatural y exagerada satisfacció, escoltavan y callavan admirats, pus si bè temian que tot alló fos fingiment, no podian pensar may que aquest se sostingués, sobre tot entre germans, pera preparar així mes segura y confiadament un acte diabólich y cruel.
Com la admiració y silenci de aquets dos amichs no deixá de ésser notada per l' ambiciós Berenguer, procurá 'l traydor mostrarse amable y obsequiós ab ells mateixos, y aprofitant un dia de tenirlos ocupats fora de la cort, fent que així ho ordenás inocentment son germá y que res poguessen sospitar los altres, á qui fins s' havia brindat Berenguer de acompanyar en son encárrech, segur de que ja se oferirian á cumplirlo sols; proposá al bondadós Cap de estopa un agradable projecte de solás y passatemps, en qual realisació esperá 'l dolent germá portar á efecte lo cruel acte que havia ideat lo sèu foll magí. —Envejable es realment, digué á son germá Ramon, l' estat ditxós en que 't trobas, mes ton amor de pare y de espós te tè tan lligat á ta cambra comtal, que no sols no gosas com á príncep,
