Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/36

Si fonch l' auba ¡ay Deu! tan trista,
¿Quen será entrada de fosch?
 Ones blaves, ones rotjes,
 Ones negres de maror,
 Dies van y dies venen,
 Mes sens llágrimes cap jorn.

 II.

 Trobí 'n el cor unes ales
Mes tart bategant d' amor,
Y entreviu dins un cor verge
Fantasïant un nou mon;
Mes ay! quant veix la donzella
Acal els ulls tremolós,
Poruch dels fats que 'm fadaren
May sabrá , may , quant l' ador.
 Ones blaves, ones rotjes,
 Ones negres de maror,
 Dies van y dies venen,
 Mes sens llágrimes cap jorn.

 III.

 L' amor em mená á la gloria
Y un fullatge d' il-lusions
Brostá dins ma fantasía
Adormintme ab llur remor;
Dantme somnis d' esperança
M' ombretjá una nit verdós,
L' endemá les fulles grogues
Rodolaven per la pols.
 Ones blaves, ones rotjes,
 Ones negres de maror,
 Dies van y dies venen,
 Mes sens llágrimes cap jorn.

 IV.

 Morta aquí tota esperança,
Dut de tot ab greu corcor,