Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 III.
 Les flors ajupides
Pel pes de la roada
L' ambat les sorolla,
Els ulls xalests badan
 Y obiran rialloses
 L' estrella de l' auba.

 IV.
Les boyres se gronxen,
La lluna s' apaga;
Piulant els aucells
Estiran ses ales,
 Perque 'l sol envia
 L' estrella de l' auba.

 V.
 Cansats se condormen
Malalts y malaltes,
Y alegres somian
Visions d' esperança;
 Quels mals y la fosca
 Defugen de l' auba.

 VI.
 ¿Per qué 'l monestir
Ventant ses campanes
Ja crida á matines
Escolans y frares?
 Perque vol que resen
 L' estrella de l' auba.