¡Qué vols, mèu bè, perquè sia,
Perque sia ton esclau?
Perque bega la llum santa
De que n' estás claretjant ?
Ella ses castas pipellas
Abaixava á mon parlar;
É par qui la llum del sol
Hi faltás á dins l' espay.
— ¡Oh romeu, lo bon romeu!
Bè ne sias arribat!
Ben haje el desitj qui 't porta!
Ben vingut ton cor amant!
Desitj es ardent y noble
Lo qui forsa t' ha donat
Per arribar á la penya
Hont lo mèu tresor ne guard.
Ja n' haurás la recompensa
Si l' esperit n' es constant;
Si dels plahers no'n fas l' ídol,
Si no creus ton cors de fanch.
Molts han dit que m' estimaven,
Y han mentit com á vilans;
Molts ne diuhen que me cercan
Girant la espatla á ma fas.
Molts creuhen trobar mon ombra
Seguint lo camí del mal,
Y altres que dins el no res
Feresta ne vaig errant.
Uns matar ma llum volrian
Per lligar lo genre humá ,
Altres cubrir ab mon vel
A la falsa llibertat.
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/73
Aquesta pàgina ha estat revisada.
