y precehint lo veguer
ab manochs de teya encesa,
y per plassas y carrers,
per balcons y per finestras
cridant tothom ¡Prínceps namque!
y gallejant las donzellas,
y renillant los caballs,
y ventejant las banderas,
y relluhintne las armas
que n' era cosa de véurer,
y 'l sach dels gemechs cantant,
cantant sos himnes de festa.
Y avuy quant ab los porquets
de sant Anton se passeja,
no canta 'l sach dels gemechs,
no canta, no, que gemega.
Ay que passats son los temps
de ta omnipotent grandesa,
Catalunya, mare mia,
viuda de la independencia!
Trossejaren de tos avis
las venerandas senyeras,
per má del butxí cremaren
las llibertats de la terra,
y ab los porchs de sant Anton
y ab los gegants se passeja
lo sach dels gemechs que un dia
passejava ab las banderas
de las patrias llibertats,
de la patria independencia.
.jpg)
