PREMI DEL ATENEO CATALÁ. MEDALLA D'OR.
———
L'ÁLIGA, L'OS Y LA FORMIGA.
__
llegenda tradicional popular
Veus' aquí que una vegada era un home qui cap á la vesprada caminava, caminava, caminava tot solet. Y com la companyía d' ell no li fes nosa, s' esbargía cantant una de aquelles cansons les quals, com devallades del cel, sovint se posen en los llavis del viatger pera ferli mes dolsa y suau la de sí aspre jornada de la vida. Y axí cantant, cantant, anássen de sá y d' allá per diverses vies y camins, fins á trobarse dins una selva isarda, hont entrava quant la lluna comensava á sortir per entremitx dels arbres. Y com ab la fosca y la solitut totes les coses parlen, y no res apar molt, y la nit es mare del esglay, semblávali á ell sentir remor de veus y sobtilíssim trapitx com de ánima viventa dins del bosch, les quals veus y trapitx tost s' atansaven, y d' entre elles una mes que les altres prima y clara d' arrans de terra li cridava:—Company, company!..... Mes ell esporuguit cantant feya sa via, y la segona vegada la veu que 'l cridava era mes fosca y sortia de mes amunt, y la tersa de tant amunt no s' entenia.
Y llavors prop d' ell vegé l' áliga, l' òs y la formiga que per un
