ser expositiva ó com ara diuhen ab terme escolástich, objectiva, parlant ben poch lo dictador modern y fent enrahonar als mateixos poetas. De l' un pendrem un retall, de l' altre una cobla y de pochs un' obra complerta, y barrejarem lo que deu ésser anotat per bellesa ab lo que mostra un' altre qualsevol singularitat, no separant lo sagrat de lo profá, ni la manifestació d' afectes lloables de la dels que no ho son tant ó no ho son gens; y aixó derrer advertim per esquivar tot perill als jóvens inexperts si alguns n' hi haurá que vejan esta lligenda. — L' ordenació dels poetas segons sa major ó menor antiguitat, es sols aproximada y moltas vegadas incerta y conjectural.
Lo Rey En Pere (III de Barcelona, IV d' Aragó) ademés dels cants d' amor que abans, segons ell nos diu, havia fet, compongué: I.º aquella obra de dos coblas unissonants ab tornada: «Vetlan él lit sui 'n un penser cazut», hont dona consells als que 's farán cavallers, de qui y en qual lloch dehuen rébrer la cavallería; II.º un' obreta de llenguatje familiar: «Mon car fill per Sent Anthoni» qu' escrigué enfadat pel casament de son fill En Joan ab Na Iolanda de Bar, y pot-ser també III.º un rétol metrificat que portava un pago que tragueren á taula lo jorn de la coronació de sa derrera muller Na Sibila.
bres historials, quasi tots estampats, part los havem presos de Torres Amat (que pensam los rebé de P. Bofarull), Fuster y Cerdá. La major partida de las obras poéticas se trovan en los dos Cansoners dits de París y de Saragossa per custodiarse ara 'n estas ciutats (del primer coneixem las mostras donadas per Tastu apud Torres Amat y Ochoa y alguna de mes, lo segon l' havem examinat personalment) y del altre M.S. intitulat lo Jardinet de Orats que tenim á Barcelona.— De las faltas de regla en l' ortografía, salvant alguna lliscada que acás tingam, se 'n deu culpar no tant als poetas com als escribans dels cansoners, que posavan, per exemple, a per e en moltas sílabas sens accent ó tó, y s sola á las finals en rs, una cosa y altre conforme á vulgar pronunciació, y també moltas vegadas per contrari excés posavan e per compte de a, y rs quant sols s' havia de posar s. També imitavan malament la s final dels noms singulars del provensal, mes sens distingir, com aquest feya, lo nominatiu dels altres casos. Per llatinisme ó italianisme posavan la s llíquida inicial per compte de es, mes per so 's deya es y 's contava com una sílaba, fins que mes tart (en Jaume Roig), per aquell efecte que á sa tanda produeix en los sons la pintura dels sons, se troba com no valent per sílaba. També usavan ll per l etc. — Nosaltres sols havem volgut mudar la llissó del text en algunas cosas declaradament caligráficas, posant v per u, f per ff al comens de mot, usant ademés d' accents, apóstrofos, ratlletas y signes de pausa y sentit.
