Dolent, catiu, |
Mas mala-m vist, |
Ell, qu' enten son entremés, voldria fer las bodas de matinet y ab poca gent, mes enlla y sos parents volen que 's fassan al bell del dia, que hi vajen nobles, jurats y cavallers, y la novia
Yrá honrada |
Del fre parents, |
Ella queda tota superbiosa regirant los ulls y mastegantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu sos comptes de tenir sas cosas aparelladas al temps de rosas. Lo ters diumenje 's fa la festa, acudeix tot lo veinat y menjan y ballan á llur plaer, quedant la tristesa per ell á solas.
Dillunts seguent, |
Al menester |
Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per mantenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta; no 's cuidava de clau ni de mesura, sinó de tenir plat, escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius, conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's treya las mans dels guants; mes
Sols claus tenia |
E drogueríes.... |
- ↑ Diuhen que 'l pago que tant s' ufana quant aixampla la cua, s' avergonyeix y queda tot arrupit quant se veu las potas tan lletjas.