Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡OH DESITX!
Tench un cavall que no menja,
Y vola quant lo cavalc;
Si un dia m' treu de la sella,
Ni memoria n' trobarán,
Axi que l' estrench de brida,
Se me posa esperitat,
Y salta y pasa de fua
Imperis de cap á cap.
Si 'l deix anar per son conte,
Camina un poch assentat,
Mes llavors n' es com la ploma
Que emportan las tempestats.
Y el malehít no se cansa
De correr ni de saltar,
Y á quiscun dels salts que dona
Me veig los estels devall.
¡Ay, Señor! quant jo 'l me mir
Ab los ulls espiretjants,
Fent escuma per la boca,
Y corrent tot desbocat!
