Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1865.djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡OH DESITX!


Tench un cavall que no menja,
Y vola quant lo cavalc;
Si un dia m' treu de la sella,
Ni memoria n' trobarán,

Axi que l' estrench de brida,
Se me posa esperitat,
Y salta y pasa de fua
Imperis de cap á cap.

Si 'l deix anar per son conte,
Camina un poch assentat,
Mes llavors n' es com la ploma
Que emportan las tempestats.

Y el malehít no se cansa
De correr ni de saltar,
Y á quiscun dels salts que dona
Me veig los estels devall.

¡Ay, Señor! quant jo 'l me mir
Ab los ulls espiretjants,
Fent escuma per la boca,
Y corrent tot desbocat!