Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Número 5.


Primer accéssit al premi de la Flor natural.


LA AUSENCIA.




 Come vivrò, ben mio,
 Così lontan da te.
 Metastasio. (La Partenza.)

Aquí de tristor moro;
Aquí no mès sospiro;
No mès sé que no t' miro,
No mès sé que t'anyoro,
Per mí tot vesteix dol!
¡Los plers ja no m' coneixen
Que al teu costat sentia,
Y lluny de tu, María,
Fins negres me pareixen
Los raigs del mateix sol!
 
Per tot trobo la lluna,
Per tot hi trobo estrellas,
Y á tu, que vals mès qu' ellas,
No t' puch véurer ni una,
Ni una hora solsament!
No veig qui dirse puga