Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Número 9.


Segon accéssit al premi de la Englantina de or.


NIT DE SANCH.




 Dies iræ, dies illa.

 ¡Catalunya, Catalunya,
que 'n passas ay! de neguits,
al véurer que cada dia
lo sol t' esguarda mes trist!
 Al véurer que ara avans ara
no tens un pam de jardí,
que á doll cada jorn no hi corra
la sanch de tos arnats fills,
 Pus per tot arreu n' ajauhen
los soldats del rey Felip,
com si 'l sèr de ta nissaga
fos lo mes negre dels crims.
 De tants fills com alletares
un sols n' hi ha de ben vist:
no mes un que aydarte puga,
y es ton mes dolent butxí.
 ¡Comte de Santa Coloma,
malhaja qui t' ha parit!
¡Que tants llamps caygan en terra,
y que de tants cap te fir!