Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1866.djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Número 12.


Segon accéssit al premi de la Viola de or y plata.


Á UNA FLOR.



 Qui quasi flos egreditur et conteritur... Job, 14.
 
 Bella flor que ahí plena de hermosura
Ta corola ab orgull al cel mostravas
Y l' ayre del entorn embalsamavas
Ab l' olor que estenias suau y pura,
 La rosada 't donava sa frescura
Y en tas fullas com perlas la guardavas,
Del amorós zefir t' alimentavas
Y 't regalava 'l sol brillant pintura,
 Avuy de ta bellesa transitoria
Tant nua te 'n presentas, tant marfida
Que apenas se 'n conserva la memoria.
 Mes ¡ay! tal es lo curs de nostre vida,
Naixem, creixem, brillem, alcansem gloria
Y desprès... vè la mort y se 'ns olvida.
 Joan Montserrat y Archs.