Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja no trob' res que 'm recort
D' aquell temps les alegríes.
Tothom, tothom ja s' es mort,
Y com mes trascorren dies
Mes se mostra 'l cel funest,
Mes y mes mon cos s' inclina.
 –Digáunosho prest, padrina,
 Digáunosho prest.

 –¡Quín dia aquell! alimares,
Tamborinos, xeremíes,
Balls per tot y galaníes
Y alhaques riques y rares;
Domás, retaules, festés,
Drap-rasos y branques d' om,
Murtra pe'l mitx dels carrés
Y la gent de 'n gom en gom.
¡Quín dia aquell de mes truy!
¡Y era avuy mateix, mesquina!
 –¿Tal dia com vuy, padrina?
 Tal dia com vuy?

 –Lo pobre ab lo rich mesclat,
Los amos ab los missatges,
Confusos tots los llinatges
Passejaven la ciutat.
Y 'ls menestrals mes antichs
Ab los penons del ofici,
Duyen com á bons amichs
Sense rencor ni malici'
Per conservar mes les paus
Los esclaus á la marina.