Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/145

 —¿Qué son ous noscats, padrina?
 Qué son ous noscats?

 —Capsetes de cera fina
Ben closes perque no 'n surta
De dedins l' aygua de murta
Ó de rosa alexandrina.
Quant les carroçes passaven
Ab les dames, los senyors
Tirántloshi les banyaven
D' aygues de bones olors.
Y 'ls ous noscats de picat
Estaven plens de farina.
 —¿Que 'n vereu cap may, padrina,
 D' enfarinolat?

 —Encara rich d' un senyó' ;
Tanta en duya que plorava
Lo vespre que m' en anava
A devant ca'n Rosselló,
Per veure fermat pe'l cos,
Penjat com una miloca,
Un animalot molt gros
Que 's deya el drach de na Coca,
Ab un barram d' aquí á allá
Y una llengua serpentina.
 —¡Quína por que 'm fa, padrina!
 Quína por que 'm fa!

 —Y la processó sortia
Á rodar per devés l 'horta,
Y quant tornava á la porta
Ab tres colps de creu l' obria.