Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 —¡Qué de cavallers, padrina!
 Qué de cavallers!

 —Ay! tot passa. Oh! quína prova
Que en lo mon res es etern!
Tot ho vol á lo modern
D' aquest segle la gent nova!
Cadufos dels vells passats
Son y festes de mal tò
Aquelles solemnitats
Que parlaven tan al cò'.
Poch á poch lo mon novell
Lo mon antich assessina.
 —¡Quín temps era aquell, padrina!
 Quín temps era aquell!

 —Ara ab quatre rebumboris
Que no costen una malla
Honren, com si fos rondalla,
Lo mes gran de les histories.
Y lo que planch mes encara
No es lo perdre lo passat,
Es lo veure al jovent d' ara
Que no respecta la edat.
Ay! que may tornará ja
Lo temps de quant era nina.
 —¡Sí que tornará, padrina!
 Sí que tornará!