Aquesta pàgina ha estat revisada.
Cóntam, vella olivera,
Mentres sech alenant sobre la roca,
Novas del temps d'enrera
Que escritas llitx en ta surenca soca.
Jo vinch á recolzarme
A tas nuadas rels, trist d' anyorança
Perque vullas tornarme
Dels bens que n' he perdut sols l' esperança.
Ton delicat fullatge,
Que sota 'l blau del cel l' ambat oreja,
Es de la pau l' imatge,
De tots los goigs de la ciutat l' enveja.
Ta rama verde y blanca
Com cabellera d' ángel t' emmantella,
Y á ta esqueixada branca
Falta, pe'l vent l' arrebassada estella.
Quant jove y vincladissa
Crexias sobre l' marge de la coma,
Xermava ta verdissa
La falç del llaurador fill de Mahoma.
