Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y 'l cel en son deliri
Per lo rexat de ton ombratge veya.
Are aquí 'l temps enganya
Lo pastoret qu' embadalit s' atura,
Y ab flaviol de canya
Gira l' ramat que al comallar pastura.
Mentres l' ovella tosa
Ab lo clapat anyell entorn apila;
La cabra delitosa
Tos tanys novells per rosegar s' enfila.
· · · · · · · · · · ·
Arbre, amich del que plora,
Dosser sagrat d' eternitat serena,
Jo 't sento grat de l' hora
Que m' has aydat á conhortar ma pena.
Tu al cor n' has donat forsa,
Tu apar que 'm tornas juventut perduda,
Com de ta axuta escorsa
La sava n' ix que ton brancatge muda.
Jo moriré, y encara
Espolsará l' mestral ta negra oliva...
Res será del qu' es ara;
Tu sobre 'l blau penyal romandrás viva.
(De D. Joseph Lluis Pons y Gallarza.)
