Vés al contingut

Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/160

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La guerra es sempre terrible,
Pero es deshonra 'l dogal,
Y 'ls pobles que d' honra viuhen
No poden esser esclaus.
¡Oh ciutadans de Girona!
¡Guerra á mort!... ¡guerra al gabatx!
Será passat per las armas
Qui vulla capitular.



II.


Ja los soldats del imperi
Del Pirineu devallant,
Tota la plana arrabassan
Com lo torrent despenyat.
Ja la traició malvada
Fereix de mort als lleals,
Ja va lo foch consumintne
Quant deixa dret la destral.
Vingan canons á rengleras,
Vingan infants y cavalls,
Fins terra y cel s' estremeixen
Al terratrémol que fan.
Tant sols los braus de Girona
Ni un instant han tremolat,
Que may conta lo enemich
Lo poble que sap quánt val.
La fé lo seu cor alenta,
La patria 'ls crida á lluytar,